Per a alguns professors, és inevitable pensar en quina és la millor forma d'utilizar les TIC a l'aula. Jo pense que, per descomptat, no té cap sentit usar un aparell per fer el mateix que abans d'usar-ho: utiliztar tecnología no és, per se, suficient per a poder dir que estem innovant.
No obstant això, no sóc el més indicat per a parlar d'aquest tema: com ja he assenyalat en altres ocasions (per exemple, açí), no sóc usuari habitual de TIC a banda del ordinador. Per a començar, confesse que no sé utilitzar una pissarra digital... encara que he vist la presentació de l'Escenari del Tema 6, és clar. Mai he estat en un institut que disposara d'una, i tampoc m'he esforçat per aprendre a utilitzar aquesta tecnologia. Per altra banda, tinc una tauleta tàctil des de fa anys i la utilitze molt poc perquè preferisc llegir en paper imprés i escriure en un teclat molt més còmode. Per això, seria hipòcrita per la meua part recomanar l'ús d'algun d'estos dos aparells electrònics... Però és veritat que m'ha agradat molt la pissarra transparent dissenyada pel professor d'ingenieria mecànica de la Universitat de Northwestern Michael Peshkin. :-)
Parlant de les TIC a l'aula, el tema que sí em preocupa molt com a docent es l'ús (o millor: el no ús) del telèfon mòbil a classe. Aquest és un tema molt polèmic -molts professors no accepten que l'alumne pot seguir amb el mòbil a l'aula per a finalitats relacionades amb l'aprenentatge-, però en la meua opinió prohibir als alumnes, i també als docents, l'ús d'esta tecnologia tan habitual en els nostres dies no té cap sentit. I no tan sols perquè aquest aparell estimula la participació, fomenta la interacció social i potencia la creativitat, sinò perquè és un element bàsic de la nostra vida quotidiana, i prohibir-ho és crear una situació fictícia que no té res a veure amb la realitat.
Evidentment, el repte més important per als docents és que l'alumne vegi que les possibilitats del seu mòbil van més enllà que mirar en tot moment els missatges de WhatsApp o el que diuen els seus amics a Facebook o Twitter. Aquesta és la tasca més difícil, sense cap dubte. Però hem de fer-ho: qualsevol dia no es podrà evitar l'entrada dels mòbils als centres d'ensenyament, i per tant al professorat no li queda més remei que treure valor educatiu a aquests aparells encesos en el moment que entres a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada